L'ESCRIPTURA
Per David Vila i Ros
Si és cert que la bellesa salvarà
el món, buscar-la esdevé gairebé un deure, però un deure d’aquells que
s’acompleixen amb fruició. Els músics la troben en la melodia que els atrapa a
plena nit. Els escultors, ja ho deia Miquel Àngel, en la figura oculta dins del
bloc de pedra. Els pintors, en el traç involuntari que els obre un nova
perspectiva. I els escriptors, en els mots que se’ns insinuen a cau d’orella
mentre intentem, enfollits, reflectir-los en el paper. La bellesa és efímera i
esmunyedissa, sí, però ens mostra la drecera cap a la utopia. I jo, tocat per
les paraules i platònicament sabedor que a cada pas podem transformar la realitat
social que ens envolta, me’n serveixo per buscar el viarany que ens meni cap
aquell espai on la raó i els somnis es fan indestriables. Allà on les lletres
prenen tot el sentit. On la cultura es fa poble. On la llengua es fa pont. On
les llunes plenes, les esquenes nues, els punys alçats i les revolucions
espontànies només s’esvaeixen per tornar a irrompre amb tota la passió d’un bes
furtiu.
Si voleu llegir-lo més, a en David, podeu entrar al seu blog http://davidvilairos.blogspot.com. També us recomano molt el seu últim llibre, el recull de contes 'Verba, non facta' (Voliana Edicions, 2014)
Si voleu llegir-lo més, a en David, podeu entrar al seu blog http://davidvilairos.blogspot.com. També us recomano molt el seu últim llibre, el recull de contes 'Verba, non facta' (Voliana Edicions, 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada